Extret de l'article que he escrit per
l'Enderrock d'OctubreDE MÉS A MENYS
El primer dia que vaig descobrir el Myspace vaig caure de cul, una cosa tan gran! i sense pagar ni un "euru"! Vaig veure que, per fi, al músic novell ja no li cal pidolar per les discogràfiques per fer sonar la seva música. A partir d'ara, obres un compte al migdia, hi penges les teves cançons, una foto on hi surtis ben guapo amb la camisa de menjar macarrons i al vespre ja tens fans a Pekin que frisen per contribuir a augmentar la teva descendència!
Al cap d'uns dies ja en gestionava tres: el de Plouen, el dels Men of Rússia i un altre amb temes meus antics.
Quan estàvem gestant el segon disc, “Telescopi", va arribar el moment de pensar amb la portada i el disseny interior; l'Artwork, com diuen els entesos. En comptes de trucar al típic amic creatiu amb idees brillants, vam decidir anar a buscar-lo fora. Vam creure que gràcies a la xarxa podíem arribar a trobar a la persona que necessitàvem, i si era de l'altra punta del planeta podíem treballar-hi via mail. Enllaçant Myspaces vam arribar al d'un tal Roixes ( myspace.com/ROIXES ), un pintor amb unes idees perilloses, inquietants i malaltes, com les nostres: bingo! ja el teníem. Al seu perfil posava que era de Mèxic. De seguida li vaig enviar un missatge on ens declaràvem fans de la seva obra i li proposàvem participar en la part gràfica del nostre disc. La sorpresa va ser quan em va respondre en català, dient que es deia Toni i que era de Manresa! com nosaltres!. Pensava que seria estranger, us ho juro!.
Amb en Toni ens vam entendre de seguida, en una sola tarda al seu estudi i unes cerveses més tard ja ho teníem tot enllestit. Va ser molt enriquidor completar el treball artístic amb ell, vam parlar de l'art, de la vida, del gran Jean Michel Basquiat... ho vam fer plegats, va sorgir.
Després vam descobrir els blogs i no vam tardar en obrir-ne un. Si amb el Myspace un grup no necessita a les discogràfiques, ara no necessitava ni als mitjans de comunicació! Podíem explicar a tothom les notícies i novetats del gup i sense pagar ni un "euru"! , el "Do it yourself" portat a la màxima expressió. De seguida ja vam començar a publicar fotos del dia a dia durant la gravació del disc, cròniques de cada concert, anècdotes... Després vaig obrir el meu blog, el facebook, vam fer el de Plouen, la Web ...
Actualment he reduït dràsticament la meva implicació en tot això un 90%, ara només actualitzo de tant en tant el meu blog personal i envio alguna rucada pel faceboock. Per què? Amb el temps m'he adonat que passo la major part del dia davant de l'ordinador, i que totes les hores que he dedicat al Myspace, al blog, al faceboock i a la web no s'han traduït en fans Pequineses histèriques amb samarretes estretes. Penso que el que ha de fer un músic és tocar, i fer cançons immenses, que facin sentir coses a la gent . La música és molt més gran que tot això. Potser si no hagués perdut tant temps en aquestes bajanades ara estaria preparant el quart disc i no el tercer.
Això que explico només és una opinió personal, continuo pensant que les xarxes socials són una gran eina, però si s'en fa un bon ús. Tot i que puc semblar pessimista, també he trobat coses molt interessants: iniciatives com “la blogotheque”, les “black cab sessions” o la nostrada “videotapas” utilitzen el format youtube com un medi d'expressió on els grups es mostren en igualtat de condicions. Si no ho coneixeu val la pena.
Albert Palomar (canta matins)
