10/11/2009
05/11/2009
Plouen Mens
MEN OF RUSSIA
Fa uns mesos que amb Men of Russia vam decidir deixar de fer cançons i continuar fent concerts, com es fa això? doncs improvisant. Vam acordar que tots els bolos serien diferents, i en cada concert participarien artistes amics o no i sortirien amb nosaltres a l’escenari, ja ho vam fer fa uns mesos amb el poeta Xavier d’Edinburgh recitant poesia russa mentre nosaltres fèiem soroll. A cada concert convidarem músics, pintors, ballarines, funambulismes, exhibicionistes...
Aquest dissabte toquem al MILF FESTIVAL (Festival de la Mediterrània il•legal)a la CNT. Serà el concert amb el millor disseny de cartell de la història del rock, us semblo exagerat? cliqueu aquí. En aquesta ocasió ens fusionarem dos grups a dalt de l’escenari: lanubetortuga i nosaltres, Ens direm: lanuvefromrussia, serem: bateria, tres guitarres, dos baixistes, un sampler, trompeta amb pedals i si tu vols tocar, doncs t’hi apuntes!
Al 5 de desembre al Vermell ens rebatejarem com a “The Men of Russia Pepperoni Orchestra” i farem una performance amb tres instruments de vent. Tocarà amb nosaltres en Lluís Coll un dels millors corneto del planeta, en Jordi Portabella a la trompa que fa 15 anys que no toca, i en Xavier Blanque a la trompeta, tots ells duran pedals. No hem assajat res ni ho farem, perquè assajar és de covards.
El 12 de Desembre tocarem al Rock’n’Reis i també estem preparant-ne una de gorda
PLOUEN CATXIMBES
Aques mes sortirà el disc “Mes raons de pes” un cd homenatge a Umpah Pah on hem reversional el tema “repapiejant” conjuntament al meu germà Abús (Agustí Busom). Al disc també hi participa en Bunbury, l’Estanislau Verdet, Mazoni...
Aquests dies ens trobem composant el que serà el nostre tercer disc, amb calma però sense pausa, esperem tenir-lo enllestit al primer trimestre de l’any vinent. Per les més curioses el dia 24 de desembre tocarem al vermell en una festa on avançarem alguna cosa...
28/10/2009
22/10/2009
21/10/2009
16/10/2009
04/10/2009
Xarxes Socials
Extret de l'article que he escrit per l'Enderrock d'Octubre
DE MÉS A MENYS
El primer dia que vaig descobrir el Myspace vaig caure de cul, una cosa tan gran! i sense pagar ni un "euru"! Vaig veure que, per fi, al músic novell ja no li cal pidolar per les discogràfiques per fer sonar la seva música. A partir d'ara, obres un compte al migdia, hi penges les teves cançons, una foto on hi surtis ben guapo amb la camisa de menjar macarrons i al vespre ja tens fans a Pekin que frisen per contribuir a augmentar la teva descendència!
Al cap d'uns dies ja en gestionava tres: el de Plouen, el dels Men of Rússia i un altre amb temes meus antics.
Quan estàvem gestant el segon disc, “Telescopi", va arribar el moment de pensar amb la portada i el disseny interior; l'Artwork, com diuen els entesos. En comptes de trucar al típic amic creatiu amb idees brillants, vam decidir anar a buscar-lo fora. Vam creure que gràcies a la xarxa podíem arribar a trobar a la persona que necessitàvem, i si era de l'altra punta del planeta podíem treballar-hi via mail. Enllaçant Myspaces vam arribar al d'un tal Roixes ( myspace.com/ROIXES ), un pintor amb unes idees perilloses, inquietants i malaltes, com les nostres: bingo! ja el teníem. Al seu perfil posava que era de Mèxic. De seguida li vaig enviar un missatge on ens declaràvem fans de la seva obra i li proposàvem participar en la part gràfica del nostre disc. La sorpresa va ser quan em va respondre en català, dient que es deia Toni i que era de Manresa! com nosaltres!. Pensava que seria estranger, us ho juro!.
Amb en Toni ens vam entendre de seguida, en una sola tarda al seu estudi i unes cerveses més tard ja ho teníem tot enllestit. Va ser molt enriquidor completar el treball artístic amb ell, vam parlar de l'art, de la vida, del gran Jean Michel Basquiat... ho vam fer plegats, va sorgir.
Després vam descobrir els blogs i no vam tardar en obrir-ne un. Si amb el Myspace un grup no necessita a les discogràfiques, ara no necessitava ni als mitjans de comunicació! Podíem explicar a tothom les notícies i novetats del gup i sense pagar ni un "euru"! , el "Do it yourself" portat a la màxima expressió. De seguida ja vam començar a publicar fotos del dia a dia durant la gravació del disc, cròniques de cada concert, anècdotes... Després vaig obrir el meu blog, el facebook, vam fer el de Plouen, la Web ...
Actualment he reduït dràsticament la meva implicació en tot això un 90%, ara només actualitzo de tant en tant el meu blog personal i envio alguna rucada pel faceboock. Per què? Amb el temps m'he adonat que passo la major part del dia davant de l'ordinador, i que totes les hores que he dedicat al Myspace, al blog, al faceboock i a la web no s'han traduït en fans Pequineses histèriques amb samarretes estretes. Penso que el que ha de fer un músic és tocar, i fer cançons immenses, que facin sentir coses a la gent . La música és molt més gran que tot això. Potser si no hagués perdut tant temps en aquestes bajanades ara estaria preparant el quart disc i no el tercer.
Això que explico només és una opinió personal, continuo pensant que les xarxes socials són una gran eina, però si s'en fa un bon ús. Tot i que puc semblar pessimista, també he trobat coses molt interessants: iniciatives com “la blogotheque”, les “black cab sessions” o la nostrada “videotapas” utilitzen el format youtube com un medi d'expressió on els grups es mostren en igualtat de condicions. Si no ho coneixeu val la pena.
Albert Palomar (canta matins)
DE MÉS A MENYS
El primer dia que vaig descobrir el Myspace vaig caure de cul, una cosa tan gran! i sense pagar ni un "euru"! Vaig veure que, per fi, al músic novell ja no li cal pidolar per les discogràfiques per fer sonar la seva música. A partir d'ara, obres un compte al migdia, hi penges les teves cançons, una foto on hi surtis ben guapo amb la camisa de menjar macarrons i al vespre ja tens fans a Pekin que frisen per contribuir a augmentar la teva descendència!
Al cap d'uns dies ja en gestionava tres: el de Plouen, el dels Men of Rússia i un altre amb temes meus antics.
Quan estàvem gestant el segon disc, “Telescopi", va arribar el moment de pensar amb la portada i el disseny interior; l'Artwork, com diuen els entesos. En comptes de trucar al típic amic creatiu amb idees brillants, vam decidir anar a buscar-lo fora. Vam creure que gràcies a la xarxa podíem arribar a trobar a la persona que necessitàvem, i si era de l'altra punta del planeta podíem treballar-hi via mail. Enllaçant Myspaces vam arribar al d'un tal Roixes ( myspace.com/ROIXES ), un pintor amb unes idees perilloses, inquietants i malaltes, com les nostres: bingo! ja el teníem. Al seu perfil posava que era de Mèxic. De seguida li vaig enviar un missatge on ens declaràvem fans de la seva obra i li proposàvem participar en la part gràfica del nostre disc. La sorpresa va ser quan em va respondre en català, dient que es deia Toni i que era de Manresa! com nosaltres!. Pensava que seria estranger, us ho juro!.
Amb en Toni ens vam entendre de seguida, en una sola tarda al seu estudi i unes cerveses més tard ja ho teníem tot enllestit. Va ser molt enriquidor completar el treball artístic amb ell, vam parlar de l'art, de la vida, del gran Jean Michel Basquiat... ho vam fer plegats, va sorgir.
Després vam descobrir els blogs i no vam tardar en obrir-ne un. Si amb el Myspace un grup no necessita a les discogràfiques, ara no necessitava ni als mitjans de comunicació! Podíem explicar a tothom les notícies i novetats del gup i sense pagar ni un "euru"! , el "Do it yourself" portat a la màxima expressió. De seguida ja vam començar a publicar fotos del dia a dia durant la gravació del disc, cròniques de cada concert, anècdotes... Després vaig obrir el meu blog, el facebook, vam fer el de Plouen, la Web ...
Actualment he reduït dràsticament la meva implicació en tot això un 90%, ara només actualitzo de tant en tant el meu blog personal i envio alguna rucada pel faceboock. Per què? Amb el temps m'he adonat que passo la major part del dia davant de l'ordinador, i que totes les hores que he dedicat al Myspace, al blog, al faceboock i a la web no s'han traduït en fans Pequineses histèriques amb samarretes estretes. Penso que el que ha de fer un músic és tocar, i fer cançons immenses, que facin sentir coses a la gent . La música és molt més gran que tot això. Potser si no hagués perdut tant temps en aquestes bajanades ara estaria preparant el quart disc i no el tercer.
Això que explico només és una opinió personal, continuo pensant que les xarxes socials són una gran eina, però si s'en fa un bon ús. Tot i que puc semblar pessimista, també he trobat coses molt interessants: iniciatives com “la blogotheque”, les “black cab sessions” o la nostrada “videotapas” utilitzen el format youtube com un medi d'expressió on els grups es mostren en igualtat de condicions. Si no ho coneixeu val la pena.
Albert Palomar (canta matins)
28/09/2009
23/09/2009
Sis coses interessants i una tonteria
08/09/2009
Prehistòria
Fa milions d’anys quan érem més joves i guapos i només fèiem reggae vam tocar dues nits seguides al terrat de la Pedrera en uns concerts molt especials.
03/09/2009
Reflexions d'un aspirant a músic
Resposta al post: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139177
Amb tot l’amor del planeta:
Vist des de l’altra banda de la trinxera també n’hi ha per llogar-hi cadires, només he fet la promo de dos cd’s però he agafat una mica de visió global de l’assumpte. Quan comences és emocionant i decepcionant a parts iguals. La majoria de músics també som melòmans i consumidors de premsa musical i és excitant passar de llegir revistes i escoltar programes de música a ser tu qui hi surt. És com un reconeixement personal a tota la feina que has fet des de que et vas comprar la primera guitarra, bé, o això et penses... L’emoció de tenir per primer cop al davant un periodista que s’interessa per la teva música s’acaba en el mateix instant en que obre la boca. Amb preguntes com “Per que us dieu X?, per que canteu en Y? Quines influències teniu? Com us vau conèixer? Preferiu els locals grans o els petits?” el primer que se’t passa pel cap es: “ per això calen 4 anys de periodisme?”. Després per les preguntes que et fan veus clarament que la majoria ni s’han escoltat el teu disc, ni han perdut 5 minuts en posar el teu nom al google, i ni s’han llegit el llibret del cd. Per sort força de tant en tant et trobes un periodista informat/ada, que s’ha escoltat la teva música, ha llegit la lletra i alguns/nes fins hi tot te la qüestionen. Recordo amb emoció un periodista del Mondo Sonoro, que és poeta, que havia vist referents clars d’escriptors que jo desconeixia en les nostres lletres, va ser molt enriquidor. També recordo amb horror un dia que em van demanar pels projectes futurs de la banda i vaig respondre que només teníem un sol concert a X i després paràvem uns mesos, seguidament l’entrevistadora em va preguntar: “quin és el pròxim concert que teniu?”... Amb el temps te n’adones que realment el que necessita un periodista és contingut i que tu ets aquell contingut, res més, aquí s’acaba tot la majoria de vegades. Però què és fer-se gran sinó? Anar desmitificant-ho tot, no? Per això en diuen “el gran circ del rock”, no? Al final el Manel Adéu tindrà raó i tot serà mentida en aquest món? Bé, per sort o per desgràcia, els que ho portem a la sang des de que vam néixer, cada dia que veiem una prestatgeria gran plena de llibres o un cocoter prou alt pensem el mateix “És només Rock’n roll, però m’encanta”.
Amb tot l’amor del planeta:
Vist des de l’altra banda de la trinxera també n’hi ha per llogar-hi cadires, només he fet la promo de dos cd’s però he agafat una mica de visió global de l’assumpte. Quan comences és emocionant i decepcionant a parts iguals. La majoria de músics també som melòmans i consumidors de premsa musical i és excitant passar de llegir revistes i escoltar programes de música a ser tu qui hi surt. És com un reconeixement personal a tota la feina que has fet des de que et vas comprar la primera guitarra, bé, o això et penses... L’emoció de tenir per primer cop al davant un periodista que s’interessa per la teva música s’acaba en el mateix instant en que obre la boca. Amb preguntes com “Per que us dieu X?, per que canteu en Y? Quines influències teniu? Com us vau conèixer? Preferiu els locals grans o els petits?” el primer que se’t passa pel cap es: “ per això calen 4 anys de periodisme?”. Després per les preguntes que et fan veus clarament que la majoria ni s’han escoltat el teu disc, ni han perdut 5 minuts en posar el teu nom al google, i ni s’han llegit el llibret del cd. Per sort força de tant en tant et trobes un periodista informat/ada, que s’ha escoltat la teva música, ha llegit la lletra i alguns/nes fins hi tot te la qüestionen. Recordo amb emoció un periodista del Mondo Sonoro, que és poeta, que havia vist referents clars d’escriptors que jo desconeixia en les nostres lletres, va ser molt enriquidor. També recordo amb horror un dia que em van demanar pels projectes futurs de la banda i vaig respondre que només teníem un sol concert a X i després paràvem uns mesos, seguidament l’entrevistadora em va preguntar: “quin és el pròxim concert que teniu?”... Amb el temps te n’adones que realment el que necessita un periodista és contingut i que tu ets aquell contingut, res més, aquí s’acaba tot la majoria de vegades. Però què és fer-se gran sinó? Anar desmitificant-ho tot, no? Per això en diuen “el gran circ del rock”, no? Al final el Manel Adéu tindrà raó i tot serà mentida en aquest món? Bé, per sort o per desgràcia, els que ho portem a la sang des de que vam néixer, cada dia que veiem una prestatgeria gran plena de llibres o un cocoter prou alt pensem el mateix “És només Rock’n roll, però m’encanta”.
31/08/2009
27/08/2009
13/08/2009
Les coses noves
Les coses noves són majoritàriament bones, crec. Lo nou es més atractiu que lo vell, d’entrada. La novetat ens puja el ritme cardíac, una mica. També pot fer por, d’entrada. Hi ha dies que som més valents que d’altres no?. Hi ha algú que sempre sigui molt valent i que no surti a les películes?. Un nou nat ho te tot, una persona jubilada també. Bé, els Radiohead han filtrat un tema nou i és molt gran, molt.
07/08/2009
Grunge
Si als 90 només escoltaves "grunge" i la resta et semblava "garbage" has de mirar el documental "Hype!"
05/08/2009
24/07/2009
22/07/2009
14/07/2009
homenatge al Jordi
Vídeo de l’homenatge al Jordi Francolí que es va fer aquest diumenge a l’Espluga. Amb la Irene sortim tocant un tema que vam fer per ell al minut 3:11
13/07/2009
Divendres Russ
Aquest divendres el concert més gran que hi ha hagut al pla de Bages des de l’estrena del Llibre Vermell de Montserrat al 1457
Concert amb Praga i els putos Russos
Concert amb Praga i els putos Russos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
